Si beus sidra, no agarres el cotxe

(Obra de teatre en tres actes)

I Acte

 S’obre el teló. Quatre personatges, Piotr, Avel·lí, Jeroni i Kalinkowski, munten gatzara en un terrat. El capvespre ha tenyit el cel de blau violaci. Tres fanals il·luminen càlidament el grup. Sobre la taula queden les restes de l’àpat: plats amb sobres de menja, gots, botelles... Hi ha un ambient amical i festiu. Sona el magnífic “Take it easy”, dels Surfer Blood.

AVEL·LÍ (mentre aboca una botella de sidra des de mig metre d’alçada). ¡Que córrega la sidra! ¡Hip, hip, sidra! No hi havia a València deu cal·linquistes com nosaltres, car de cal·linquistes en són parits ben pocs. Quina nit més esbojarrada. Açò s’hauria de repetir.

JERONI (acostant el seu got). Elemental, ja ho sabem. Ignorem Big Score i moltes altres coses, però adorem a parts iguals la sidra i el cal·linquisme. ¡Hip, hip, sidra!

PIOTR. ¡Uei! ¡Què hem de fer! L’Església Cal·linquista ens empeny a llegir Faulkner i a escoltar Georgie Dann, en tanga, mentre ens pessiguem els mugrons.

KALINKOWSKI (interrompent Piotr). I a fugir del pati de butaques, durant una funció teatral, quan l’obra és dolenta de solemnitat.

PIOTR (dirigint-se als seus companys). ¿Ja teniu tots els gots plens? Alcem-los en honor del nostre amfitrió. ¡Pel gran Kalinkowski! ¡Hip, hip, sidra!

ELS QUATRE PERSONATGES ALHORA. ¡Hip, hip, sidra!

AVEL·LÍ. ¡Que bona estava la sidra! No sabria dir si m’ha agradat més l’asturiana, la basca o la bretona. ¿Queda alguna botella més? Però ben pensat, m’és igual. He de marxar ja.

PIOTR I JERONI. I nosaltres també. ¡Hip, hip, sidra!

Kalinkowski  acompanya els tres convidats fins a una porta situada a la part esquerra de l’escena. Desapareixen els quatre. Els fanals s’enfosqueixen a poc a poc. Un gat negre amb ulls lluminosos es passeja per la balustrada del terrat. La seua silueta destaca sobre un cel banyat per la llum lunar. S’escolten uns miols mentre s’abaixa el teló.

II Acte

S’obre el teló. És nit tancada. Apareixen dos Nissan Patrol aturats vora una carretera: un és platejat; l’altre, blanc i verd, llueix els distintius de la Guàrdia Civil (rètols, sirenes, escuts, bandes reflectants...). Un agent s’acosta al Patrol platejat. Avel·lí trau el cap per la finestra. Mentrestant, el segon guàrdia, dempeus darrere d’una protecció metàl·lica, mira cap a la dreta de l’escena i fa senyals amb un pal lluminós. Se sent soroll de trànsit.

GUÀRDIA 1. Mire, senyor. Tot això del tabulé, les vides desenroscades, l’aplec de l’Església Cal·linquista, El Penjoll, la Penya Bogarde i tot el que vostè vulga està molt bé, però faça el favor de bufar.

AVEL·LÍ (abans d’esbufegar en l’alcoholímetre). ¡Li ho jure per Bogarde, Kalinkowski i ma mare! Fa més de quatre hores que vaig beure l’últim got d’El Gaitero.

GUÀRDIA 1. Cavaller, no tenim tota la nit.

Quan Avel·lí es disposa a bufar, se sent un gran estrèpit fora de l’escena.

GUÀRDIA 2 (corrent cap al seu col·lega). Hem d’anar ràpidament a l’altre costat de la calçada. Un turisme s’ha sortit de la via i ha xocat contra un mur. Sembla un accident greu.

GUÀRDIA 1. ¿I què fem amb aquest pardal? Com a mínim, deu tenir una taxa de 0,30 en aire.

GUÀRDIA 2. Escolte (encarant-se amb Avel·lí), no s’ha de menejar d’ací. ¿Entesos? Lleve les claus del contacte i espere fins que tornem.

Els dos guàrdies desapareixen per la dreta. L’escena s’enfosqueix.

AVEL·LÍ (il·luminat per un canó i dirigint-se al públic). ¡Mare meua! Si m’obliguen a bufar, em poden caure cinc-cents euros de multa i la suspensió del permís de conduir. Jo me’n vaig a casa. No han tingut temps de demanar-me la documentació. ¡Hip, hip, sidra!

Avel·lí surt del cercle de llum. S’apaga el canó. Se sent com es tanquen les portes del cotxe i es fica en marxa el motor. Els llums llargs enlluernen el públic. S’endevina com desapareix el vehicle mentre s’abaixa el teló.

III Acte

S’obre el teló. Es veu la porta d’un garatge. Entren per l’esquerra de l’escena un guàrdia civil i una dona major.

GUÀRDIA. ¿I diu vostè que el seu fill tornà tard a casa?

DONA. I tant. Arribà sobre les cinc de la matinada. Em van desvetllar el motor del cotxe i els grinyols de la porta del garatge. Després vaig escoltar els seus passos quan pujava a la seua habitació. Aquest matí, l’he sentit roncar. Dorm com l’algeps. Em va pel cap que venia d’un...

GUÀRDIA (amb gest inexpressiu). ¡D’un aplec cal·linquista!

DONA. ¡Això mateix! ¿I vostè com ho sap?

GUÀRDIA. Deixem-ho estar. Faça el favor d’obrir la cotxera.

DONA. ¿Què passa? Ha tingut algun accident, el meu xic?

GUÀRDIA (impacient). Senyora, no puc estar ací tot el dia. Faça el favor d’obrir la cotxera.

La dona fica les claus al pany i puja la porta basculant amb l’ajuda de l’agent. Llavors apareix un cotxe verd i blanc, un Nissan Patrol amb els atributs de la Benemèrita: rètols, sirenes, escuts, la bandera espanyola, les bandes reflectants...

DONA (tota estranyada). Jo diria que aquest no és el cotxe del meu fill.

L’escena s’enfosqueix. S’abaixa el teló.